Reprenent el fil musical del darrer dia, comencem pel final de la nostra aventura. Avui he sortit a rodar amb Sant Jordi. Al final de tot, després d’haver travessat l’Àfrica, l’Àsia i tota Catalunya, el cavaller Sant Jordi, ha agafat la llança disposat a disparar el seu stand up. La seva veu semblava la cinquena simfonia de Beethoven i les barretes del so es movien en la càmera. Així doncs, tot anava bé, o almenys això semblava. Quan hem arribat a la sala on havíem de disposar el material de batalla, hem observat que l’audio 1 no havia entrat i és que el micro que ens han donat estava trencat! Així doncs, una altre vegada vaig tornar a tenir la sensació de ser el sord Beethoven, que només veu els llavis moure’s, però no sent res del que li diuen.
Bé, després d’aquesta encertada divagació cap a la ment del músic, parlem de la ventura rere el monstre. Si, si, com heu llegit, avui he agafat el toro per les banyes i he filmat i filmat i filmat sense parar, gairebé 40 minuts! La veritat és que rere el monstre m’he sentit bastant còmode i m’ho he passat pipa! Quan no em mira amb els seus ulls desafiants, que em desfaig més ràpid que un bombó al sol, em sento bé. En canvi, quan el tinc davant meu, m’entra una vergonya inevitable que no em deixa actuar amb naturalitat, no puc locutar.
Si haig de fer una valoració del dia, crec que en general ha anat força bé! La veritat és que el cavaller Sant Jordi i jo ens hem sabut espavilar i hem aconseguit parlar amb un mag, que ens ha obert les portes del seu castell, un col•legi del Raval. També, una fada petitona ens ha portat volant fins a la seva casa, on hi havia una mà gegant, de color vermell, amb unes lletres blanques, que deien: S.O.S RACISME.
I els plans? Aquelles imatges enregistrades per un monstre que cada cop em fa menys por? Doncs bé, crec que bé... però en fi, un no pot avançar-se al futur i fins que dijous que ve no ho visionem, no sabrem com ha quedat!
Bé, després d’aquesta encertada divagació cap a la ment del músic, parlem de la ventura rere el monstre. Si, si, com heu llegit, avui he agafat el toro per les banyes i he filmat i filmat i filmat sense parar, gairebé 40 minuts! La veritat és que rere el monstre m’he sentit bastant còmode i m’ho he passat pipa! Quan no em mira amb els seus ulls desafiants, que em desfaig més ràpid que un bombó al sol, em sento bé. En canvi, quan el tinc davant meu, m’entra una vergonya inevitable que no em deixa actuar amb naturalitat, no puc locutar.
Si haig de fer una valoració del dia, crec que en general ha anat força bé! La veritat és que el cavaller Sant Jordi i jo ens hem sabut espavilar i hem aconseguit parlar amb un mag, que ens ha obert les portes del seu castell, un col•legi del Raval. També, una fada petitona ens ha portat volant fins a la seva casa, on hi havia una mà gegant, de color vermell, amb unes lletres blanques, que deien: S.O.S RACISME.
I els plans? Aquelles imatges enregistrades per un monstre que cada cop em fa menys por? Doncs bé, crec que bé... però en fi, un no pot avançar-se al futur i fins que dijous que ve no ho visionem, no sabrem com ha quedat!
0 Response to "Prolongació de la cinquena simfonia de Beethoven"