En els inferns de l’AVID, on aquests dies m’he passat més temps que a casa meva, he estat ediatant la meva peça el dilluns a la tarda, el dimarts al matí i avui he fet els darrers retocs.
La veritat és que aquí m’ho passo be. Com he manifestat varies vegades al llarg del curs, el que m’es m’agrada és gravar i editar.
Aquest cop, però vaig trobar més dificultats perquè el repor era més llarg, gairebé de set minuts, amb moltes declas curtes, etc.
A més a més, l’entrevista que vaig fer, no va quedar bé, perquè el noi estava massa frontal i clar, com que no ho vais poder mirar fins l’hora d’editar-lo… És el que té anar a gravar un sol, que no veus el que hi ha a la càmera.
Però en fi, els meus errors em serveixen de cara al futur i ara he après que, quan faci una entrevista sola, no m’haig de posar al costat del noi, sinó al davant, perquè encara que no se’n vegi, sí que es veurà la cara de l’entrevistat.
Al veure les imatges que havia editat, em va servir pera donar-me compte del que havia fet malament i el que no a l’hora de gravar. A l’anar sol, el problema és que no pots fer dues coses a l’hora. Aixa que ho has de deixar tot molt ben pensat i preparat, per no emportar-te sorpreses quan vegis les imatges. Crec que vaig pecar d’inexperiència, i em va faltar pensar més com volia els plànols i cada cosa. En fi, em quedo els errors a la butxaca, pel pròxim cop tenir-los presents i no tornar-los a repetir.
La veritat és que aquí m’ho passo be. Com he manifestat varies vegades al llarg del curs, el que m’es m’agrada és gravar i editar.
Aquest cop, però vaig trobar més dificultats perquè el repor era més llarg, gairebé de set minuts, amb moltes declas curtes, etc.
A més a més, l’entrevista que vaig fer, no va quedar bé, perquè el noi estava massa frontal i clar, com que no ho vais poder mirar fins l’hora d’editar-lo… És el que té anar a gravar un sol, que no veus el que hi ha a la càmera.
Però en fi, els meus errors em serveixen de cara al futur i ara he après que, quan faci una entrevista sola, no m’haig de posar al costat del noi, sinó al davant, perquè encara que no se’n vegi, sí que es veurà la cara de l’entrevistat.
Al veure les imatges que havia editat, em va servir pera donar-me compte del que havia fet malament i el que no a l’hora de gravar. A l’anar sol, el problema és que no pots fer dues coses a l’hora. Aixa que ho has de deixar tot molt ben pensat i preparat, per no emportar-te sorpreses quan vegis les imatges. Crec que vaig pecar d’inexperiència, i em va faltar pensar més com volia els plànols i cada cosa. En fi, em quedo els errors a la butxaca, pel pròxim cop tenir-los presents i no tornar-los a repetir.
0 Response to "De retorn al regne de l’AVID"