Del dilluns passat, no m’enrecordo de res, tot era un somni irreal, moribund. El cap de setmana anterior havia treballat als dos llocs, a EFE i a BTV, a més a més, tampoc havia dormit molt perquè tenia que fer les coses de la uni. Sé el que estareu pensant! Quina vida tan avorrida la meva! Doncs sí, en fi, com a mínim les meves feines són divertides.
En fi... que l’únic que em ve al cap quan penso en dilluns és... una espessor mental, un somni soporífer amb un ritme adormit que no para de parlar. O parla poc, no sé, però em fa dormir.
Entre malson i malson, recordo que vaig ajuntar-me amb una gent. A si, jo era realitzadora, o sóc? O seré, no ho recordo, ho somio? Amb aquesta gent vam discutir, cultura al final, sí, cultura al final i el trànsit al començament. No ens va costar gaire posar-nos d’acord, o sí, no, crec que no. Entre badall i badall, em ve al cap, com si fos un núvol passatger, que no ens va costar gaire posar-nos d’acord.
Tinc son, et toca sortir, hauràs de llegir uns textos i després una improvisació. Són les 8, no puc fer-la un altre dia. No dono més de si, tinc son. No et toca fer-la avui, doncs la farem. I vam fer el que vam poder, sortien paraules per la boca, però no sabia el sentit, el meu cap estava a un altre lloc, a la meva habitació, un ritme soporífer em recordava que estava cansada i em feia pensar amb el meu llit!
Bé, si vaig aprendre alguna cosa aquell dia, entre malson i malson, és que és igual quin sigui el teu estat d’ànim, que hagis dormit molt o poc, que estiguis cansat o no, és igual, a la feina, en aquest cas en el taller de televisió, un ha d’aguantar el tipo. Sí, un l’aguanta com pot, tira endavant, però això no assegura que ho faci bé!
En fi... que l’únic que em ve al cap quan penso en dilluns és... una espessor mental, un somni soporífer amb un ritme adormit que no para de parlar. O parla poc, no sé, però em fa dormir.
Entre malson i malson, recordo que vaig ajuntar-me amb una gent. A si, jo era realitzadora, o sóc? O seré, no ho recordo, ho somio? Amb aquesta gent vam discutir, cultura al final, sí, cultura al final i el trànsit al començament. No ens va costar gaire posar-nos d’acord, o sí, no, crec que no. Entre badall i badall, em ve al cap, com si fos un núvol passatger, que no ens va costar gaire posar-nos d’acord.
Tinc son, et toca sortir, hauràs de llegir uns textos i després una improvisació. Són les 8, no puc fer-la un altre dia. No dono més de si, tinc son. No et toca fer-la avui, doncs la farem. I vam fer el que vam poder, sortien paraules per la boca, però no sabia el sentit, el meu cap estava a un altre lloc, a la meva habitació, un ritme soporífer em recordava que estava cansada i em feia pensar amb el meu llit!
Bé, si vaig aprendre alguna cosa aquell dia, entre malson i malson, és que és igual quin sigui el teu estat d’ànim, que hagis dormit molt o poc, que estiguis cansat o no, és igual, a la feina, en aquest cas en el taller de televisió, un ha d’aguantar el tipo. Sí, un l’aguanta com pot, tira endavant, però això no assegura que ho faci bé!
0 Response to "Un somni soporífer"