Quatre de la tarda, arribo a les profunditats del Castell de la Pompeu Fabra. A la Xènia, aquest cop, li ha tocat ser el rei que mana, a mi, el cavaller que organitza, el cap de la infanteria, la realitzadora de l’informatiu, la que està darrera organitzant, però que ningú veu.
Arribo i hi ha dues persones assegudes al saló del palau, parlant sobre l’FARC. Llum, càmera, acció! Comença l’entrevista. Tinc que mesclar les imatges, no és gaire complicat. L’únic que s’ha de fer és apretar el botó de la càmera que vols que es punxi!
Bé, s’acaba l’entrevista i s’ha de començar a organitzar les gravacions del temps, el trànsit i les dues connexions en directe. Comença a baixar el personal i hi ha un problema, que tenim dos tècnics malalts i la Gemma va de bòlit. Al final, al cap de molta estona apareix i comencem a gravar el temps. A mitja gravació, però, la truquen i ha de marxar per potes. Llavors és quan hem quedo sola davant del perill! Al so està en Joan i jo em quedo sola, soleta per portar el VTR, posar a gravar el vídeo i punxar les càmeres, així que tot són corredises a munt i avall per la sala de muntatge i saltant obstacles de les persones que estaven assegudes mirant-se el panorama. La veritat és que van ser unes hores bastant estressants, perquè si bé és cert que les tasques a realitzar no eren molt complicades, tan sols eren apretar uns botons, per una persona sola era molt estressant de fer perquè havia d’anar amunt i avall, corrents per tota la sala d’edició, perquè els botons en qüestions pertanyien a diferents màquines!
Llavors arriba el torn de les connexions en directe! Ara els nostres soldats, es traslladaran a móns tan llunyans com Washington o Belgrad! Comença l’acció, l’estrès cada cop va més increixento, no tenim encara les imatges i un dels soldats es queixen i diu de marxar al camp de batalla de l’AVID. Al final com caiguda del cel, apareix la Núria Melèndez amb el seu ordinador rosa i: tatatatxan! Tenim les imatges d’Internet! Ara comencem, els soldats no han pogut fer cap prova, però no tenim més temps, han de tirar endavant, sigui com sigui, sinó quedarà a mitges, però no hi ha temps!
Personalment, crec que si es fa bé, l’informatiu pot quedar bé, perquè mentre jo i el Joan estàvem a les dependències del plató, la Mar va anar a gravar imatges per fer una careta del trànsit i unes altres de Sèrbia per fer el que, a BTV, en diuen un PI, és a dir, mostrar unes imatges mentre el presentador parla! Així que serà un informatiu arriscat, però que, ben fet, pot quedar molt bé!
Al final, després d’una tarda estressant rera les màquines, en la sala de control, sembla que ens en sortim! Però la veritat, parlant amb plata i malament, estic cagada pel pròxim dia, això és un estrès i has de pensar amb masses coses a l’hora! No sé si ho podré fer... Pot ser em moro pel camí, però, la veritat, després de veure el panorama si supero la prova de dilluns, em sentiré realitzada, més igual si no aprenc a locutar en aquest curs, però, si el pròxim dia ho passem amb èxit, per mi hauré superat les dotze proves d’Hèrcules amb en un sol dia i en un sol instant!
Arribo i hi ha dues persones assegudes al saló del palau, parlant sobre l’FARC. Llum, càmera, acció! Comença l’entrevista. Tinc que mesclar les imatges, no és gaire complicat. L’únic que s’ha de fer és apretar el botó de la càmera que vols que es punxi!
Bé, s’acaba l’entrevista i s’ha de començar a organitzar les gravacions del temps, el trànsit i les dues connexions en directe. Comença a baixar el personal i hi ha un problema, que tenim dos tècnics malalts i la Gemma va de bòlit. Al final, al cap de molta estona apareix i comencem a gravar el temps. A mitja gravació, però, la truquen i ha de marxar per potes. Llavors és quan hem quedo sola davant del perill! Al so està en Joan i jo em quedo sola, soleta per portar el VTR, posar a gravar el vídeo i punxar les càmeres, així que tot són corredises a munt i avall per la sala de muntatge i saltant obstacles de les persones que estaven assegudes mirant-se el panorama. La veritat és que van ser unes hores bastant estressants, perquè si bé és cert que les tasques a realitzar no eren molt complicades, tan sols eren apretar uns botons, per una persona sola era molt estressant de fer perquè havia d’anar amunt i avall, corrents per tota la sala d’edició, perquè els botons en qüestions pertanyien a diferents màquines!
Llavors arriba el torn de les connexions en directe! Ara els nostres soldats, es traslladaran a móns tan llunyans com Washington o Belgrad! Comença l’acció, l’estrès cada cop va més increixento, no tenim encara les imatges i un dels soldats es queixen i diu de marxar al camp de batalla de l’AVID. Al final com caiguda del cel, apareix la Núria Melèndez amb el seu ordinador rosa i: tatatatxan! Tenim les imatges d’Internet! Ara comencem, els soldats no han pogut fer cap prova, però no tenim més temps, han de tirar endavant, sigui com sigui, sinó quedarà a mitges, però no hi ha temps!
Personalment, crec que si es fa bé, l’informatiu pot quedar bé, perquè mentre jo i el Joan estàvem a les dependències del plató, la Mar va anar a gravar imatges per fer una careta del trànsit i unes altres de Sèrbia per fer el que, a BTV, en diuen un PI, és a dir, mostrar unes imatges mentre el presentador parla! Així que serà un informatiu arriscat, però que, ben fet, pot quedar molt bé!
Al final, després d’una tarda estressant rera les màquines, en la sala de control, sembla que ens en sortim! Però la veritat, parlant amb plata i malament, estic cagada pel pròxim dia, això és un estrès i has de pensar amb masses coses a l’hora! No sé si ho podré fer... Pot ser em moro pel camí, però, la veritat, després de veure el panorama si supero la prova de dilluns, em sentiré realitzada, més igual si no aprenc a locutar en aquest curs, però, si el pròxim dia ho passem amb èxit, per mi hauré superat les dotze proves d’Hèrcules amb en un sol dia i en un sol instant!
0 Response to "Estreeeeeeeeeeeeessssssssssssssssss!!!!!!!!"